Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans,
ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel,
són platges infinites.
Es aliments més primordials,
falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals,
ses plantes signifiquen.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert …
Antònia Font, “Coser i cantar”,
Letra - Joan Miquel Oliver
Música - Joan Miquel Oliver
La versión de esta canción incluida en el disco “Coser i cantar” fue grabada junto a cincuenta músicos de la Bratislava Symphony Orchestra.
Edito: En especial para Isabel
Dentro de este iglú
Mi desierto, siempre mi desierto,
sus flores son margaritas.
Un sol en blanco, casas, océanos,
sus algas son marinas.
Cierro los ojos, imagino
oscuridad y silencio totales.
Espacio abierto, incluso el cielo,
son playas infinitas.
Los alimentos mas primordiales,
falta y defecto brutales.
Las cosas no son fáciles para nadie
dentro de este iglú tan descongelado,
tanta longitud,
tan lleno de finales,
tan privado de tí.
Mi desierto, siempre mi desierto,
son cactus, son espinas.
Un sol en blanco, ficus vegetales,
las plantas significan.
Cierro los ojos, imagino
oscuridad y silencio totales.
Las cosas no son fáciles para nadie
dentro de este iglú tan descongelado,
tanta longitud,
tan lleno de finales,
tan privado de tí.
Las cosas no son fáciles para nadie
dentro de este iglú tan descomunal,
lleno de granizo,
tanta libertad,
tanta magnitud.
Las cosas no son fáciles para nadie
dentro de este iglú tan descongelado,
tanta longitud,
tan lleno de finales,
tan privado de tí.
mi desierto, siempre mi desierto …